Sota una enorme tromba d'aigua vaig arribar a la universitat per reunir-me amb el meu tutor de projecte. El campus és enorme però els mapes són acurats i accessibles. Per fi vaig arribar al seu despatx i m'hi va atendre amablement. Vam estar xerrant, sobretot em va explicar el tema dels seminaris de dimarts i dijous que hem de fer dins el laboratori a part de la meva recerca. Per cert! si preméu aquí veureu una llista dels integrants del laboratori de recerca. Ja l'han actualitzat i hi surto :)
Em va presentar un parell de companys de laboratori que pel que vaig veure, s'havien passat la nit allí treballant...
Jo vaig intentar entaular una conversa però amb el meu (més que pobre) nivell de japonès i el seu (diguem que limitat) nivell d'anglès va ser molt difícil. Em van donar els passwords de la intranet i em disposava a marxar altre cop cap a la residència quan vaig passar per devant dels lavabos del departament.
Cadascun d'ells amb el seu mini-ordinador i amb un look futurista (com diria el meu amic Nacho a l'estil cadira de comandament de la nau d'star trek) que si més no fa patxoca. Ja us diré què tal quan hagi provat l'experiència ;)
De camí a l'estació d'Ookayama, per agafar el tren, refer els dos transbords necessaris per tornar a la residència, em vaig topar amb la bilbioteca, no m'hi vaig voler entretenir gaire, però em va cridar l'atenció una cosa: l'aprofitament de l'aigua... us ho podeu imaginar? és que aquí no es desperdicia ni una sola gota!
3 comentaris:
Que fort això dels escorre paraigües... si realment tots els japos fan el mateix, no m'estranya que creixin plantes! És curiós, però fins veure aquesta foto, mai m'havia plantejat que l'aigua acumulada al paraigües pogués tenir algun tipus d'ús...
Aquests japonesos son genials!
:D
jo vull q facis un post explicant la teva experiència al vàter!!!
Albert, jo ho vaig probar i és realment gratificant jajajaja.-
Publica un comentari a l'entrada