Articles recents

dijous, 10 de desembre del 2009

Yokohama Chinatown 横浜中華街

Yokohama, a part de ser la seu de l'insigne equip de futbol que fou entrenat per Charlie Reixach fa un temps, hi ha el barri xinès (o Chinatown) més gran de tot Àsia fora de la Xina.

Només atravessar una de les portes que donen entrada al barri, un ja s'adona que el gris del formigó i verd de la vegetació natural del paissatge japonès dóna pas a una gamma de colors predominada pels tons vermells i daurats dels ornaments que decoren els carrers de la petita Xina que tenen muntada la gent de Yokohama.
L'ambient, més festiu que en qualsevol altre lloc en què hagi estat de moment de Japó, es troba impregnat d'un seguit d'olors que emergeixen de les paradetes de menjar xinès per emportar que els nombrosos restaurants tenen muntades per aprofitar el riu de gent (principalment turistes) que hi circula.

Realment és un lloc interessant de veure i curiós de sentir. Un contrast que evidencia la diferencia cultural entre Japó i la Xina.


Jo mateix al costat d'un lleó guardià


El museu Xinès


Entrada a un dels temples


Altar a l'interior del temple

 
Detall del drac a la teulada del temple

 
Ambient del carrer


Rètol d'un restaurant

 

 
Paradeta de lectura de les mans

Tsurumi-ku  鶴見区

Visita matinal a Tsurumi, una regió al nord de Yokohama. Molt tranquila i amb un gran contacte amb la natura, les imatges crec que són prou explicatives de la pau i la serenor que transmet el lloc.


Rètols a l'escala direcció al temple


Típic fanal de pedra


Casa tradicional


Joc de fulles i ombres


Font

Per qui en tingui curiositat, vaig enganxar un monjo (novici) budista mentre resava (o cantava) a una de les seves divinitats (no vaig encertar a descobrir quina) ho trobareu a la secció de vídeos.


Monjo encenent espelmes

Catalan Seminar

Finalment el dia 4 de Desembre va arribar i amb ell el Catalan Seminar. Després del French seminar el mes anterior i gràcies a la cuina de l'Anne, el Thomas i el Yann tenia el llistó molt alt així que calia que m'hi impliqués a fons...

De menú vaig fer: pa amb tomàquet, truites de patates, fideuà i de postre crema catalana i torrons. Per beure vaig comprar a la Yamaya (botiga de productes alcoholics importats) cava brut nature Mont Ferran, cerveses Mahou (les úniques que vaig trobar...) i un parell de moscatells.

No tot és tant maco com pot sonar... com que el tomàquet és super car aquí, així que vaig preparar el suc de tomàquet rallat; la fideuà era Nomen que em va enviar la familia des de Barcelona igual que la crema catalana Royal i els torrons. M'hagués sigut impossible preparar-ho tot amb ingredients d'aquí.

Tot i que la fideuà em va quedar un pèl sosa i la crema catalana semblava més unes natilles perque no tenia res amb què cremar el sucre... tot va triomfar moltíssim i va durar molt poc a taula, de seguida s'havia acabat. A més alguns dels companys del laboratori (en general noies xineses) em van demanar que les ensenyés a cuinar la truita de patates i la crema. L'estrella però va ser el pa amb tomàquet. Els hi va agradar més que el pa sec amb brie que ens van oferir els francesos, ho van trobar més gustós.


La taula
(que consti que jo no vaig fer aquesta foto...)

 
Les truites



La fideuà



Les cremes



Els companys menjant i bevent



A Kumon-san li van encantar les cremes

Igual que en el cas del seminari francés, el sopar va estar precedit per unes exposicions powerpoint on alguns alumnes japonesos van mostrar als demés coses que els hi agraden o cridessin l'atenció de Catalunya. Vaig ajudar a tots els que em van demanar ajuda i d'entre tots n'hi va haver dos que vull destacar ;)


Sakamaki-san presenta els Castellers
(Els hi van encantar i van preguntar un munt)



Kamei-san presenta sobre la diada de Sant Jordi
(encara no es creuen que preferim Sant Jordi a San Valentín...)

A més també es va parlar de Ricky Rubio (ho va explicar un tio que conec poc però a qui li encanta el bàsquet) i Gaudí i la Sagrada Familia per Yoshie-san.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Tsukiji Market

Només a un depravat eufòric com jo se li podia acudir d'anar a la llotja de peix de Tokyo just després d'acabar el Barça-Madrid a les 5 del matí. Pensant-ho bé no va ser tant mala idea. Val a dir que per veure la subhasta s'hi ha de ser abans de les 5:30h i sincerament no em veia aixecant-me un dia a les 4 per anar-hi, així doncs millor aprofitar el subidón després del clàssic perque ja estava despert i preparat, no?

Amb un timing perfecte, gràcies al guiatge de l'Anna que s'ho coneix com la palmell de la seva mà, vam poder presenciar des de la petita zona reservada als turistes, una de les moltes subhastes de tonyina que es van fer aquell dilluns.

Per arribar a la zona de subhastes, cal atravessar una gran zona de mercat de peix on els venedors estan netejant i preparant els mostradors. El camí és una mica complicat, entre altres coses no hi ha gaires rètols, està fosc i sobretot has d'anar vigilant que els cotxes transportadors de caixes no t'atropellin en l'intent.

La subhasta en sí, en són varies en realitat, cada cop es subhasta un grup de tonyines, un home es puja a una caixa i comença a cantar els números de cada exemplar, els compradors poden comprovar l'estat del peix en tot moment gràcies a un parell de talls que se li fan a llocs estratègics (veure vídeo del procés).



 
Els cotxes transportistes típics

 
Les tonyines preparades per la subhasta

 
 Els musclos gegants del Japó

 
 Peix fresc

 
Crancs encara vius


Orugues?


Cap de Tonyina

dilluns, 7 de desembre del 2009

Barça 1 - Real Madrid 0

Primer clàssic que he de veure fora de Barcelona i primera gran nit sense dormir a Tokyo. Ens vam reunir uns quants (tots del Barça menys un), després de fer un mos vam anar a prendre posicions a un bar "the Footnik" de Ebisu on sabíem del cert que retransmitien el partit... i una hora abans ja hi erem i una mica nerviosos... Jo anava equipat amb la samarreta de Piqué i la bandera de la sort.




A quina hora és el partit?? El Guardiola es queixa de jugar a les 10...
(clickeu sobre la foto per ampliar)

L'angle de visió potser no va ser el millor, no entenia el que deien els comentaristes japonesos però vaig vibrar com sempre amb el partit.
Pels colors presents al bar (que estava a tope) semblava que hi havia clara majoria del barça però el curiós és que els supporters asiàtics tant disfrutaven amb Messi com amb Cristiano, i aplaudien a un costat i altre del camp (força samarretes del Barça i cap del Madrid).


Els bancs van quedar petits per acollir tots els seguidors.

Aquí teniu les aliniacions en japonès per si en teniu curiositat.



I el resultat, ja el coneixeu...

  
Visca el Barça! ;)

鎌倉 (Kamakura)

Diumenge passat dia 29 de Novembre va ser un dia força complert que va començar amb una bonica excursió a (el que les guies anomenen) la capital del Zen, Kamakura.



Mostra un mapa més gran

En Rodrigo, company Mexicà de laboratori, em va convèncer per acompanyar-lo a l'excursió a aquest poble a uns 40min al sud de Shibuya.

Vam quedar a l'estació de Yokohama al mig dia i cap a la 1 ja erem allà. Al ser diumenge, hi havia molta gent que va pensar com nosaltres i volia donar una passejada pel poble, l'atractiu principal del qual són els temples i santuaris.

Primer de tot vam anar a veure un santuari que es troba construit a l'interior d'un grup muntanyós, per accedir-hi cal travessar un túnel excavat a la mateixa roca.


Entrada al santuari

A l'altra boca del túnel hi ha una àrea de petites construccions com si fos un complex religiós turístic. Abans de res cal rentar-se les mans amb l'aigua sagrada de l'entrada i les cassoletes especials, primer la dreta i després l'esquerra.


Aigua sagrada per purificar les mans

Aquest santuari és famós per la seva influència en ajudar a obtenir diners (una mica comercial, no?) la tradició es basa en posar uns bitllets de 1000 iens en un cistellet i rentar-los en l'aigua que brolla de la roca (veure vídeo) després, diu la tradició, que cal eixugar-los a l'aire i el fum de l'encens i gastar-los el més ràpidament possible.


Altar dins de la roca

A més, es podia fer la cerimonia de la sort. Pagues 100 iens que et donen el dret a treure un bastonet d'un pot que et dóna un número, li comuniques al dependent i et dóna un paper corresponent al número que has tret. A mi em va sortir molt bona sort!! :) si et surt mala sort, cal penjar-ho al lloc preparat per a això per demanar-li al Buddha que t'ajudi a vencer la mala sort.


Predicció de la sort



Molt bona sort!!

Per fer un mos vam entrar en un petit restaurant d'un carreró. En una barra ens vam menjar el nostre arros amb peixet fregit. Com podeu veure, la decoració no té desperdici! A més hi ha un tema molt interessant, un seguit de fitxes de fusta que et mostren què hi ha a la carta segons sigui el dia i les disponibilitats a la cuina. Si d'alguna cosa no en queda, només cal ddonar la volta a la fitxa correstponent a aquell plat.


Per proximitat: Michael, jo mateix, Chika, Rodrigo i Chizuru.


El restaurant



Què hi ha disponible de menú?

El que coincideixen a destacar de Kamakura totes les guies que he llegit és la figura del Gran Buddha (Daibutsu). Una estatua de bronze de més de 120 tones de pes que corona una zona rural de reflexió i contemplació de la natura i l'esperit.


Daibutsu

Després de la visita al Gran Buda, vam passar per un últim temple, el preferit de la Chizuru per a veure-hi la comunió entre les construccions religioses i la naturalesa envolvent. No us crida l'atenció el símbol que hi ha a la foto següent? significa temple.


El símbol del temple



Els colors del koyo a Kamakura

Gran dia a Kamakura que vam acabar banyant en cacaus i cafès.

dimecres, 2 de desembre del 2009

奥多摩 (Okutama)

A part del Hanami (floració dels cirerers), l'altre fenòmen natural que els japonesos admiren fins a la fascinació és el Koyo. Durant l'època de tardor més accentuada, molts Tokyotes aprofiten per fugir de la ciutat i contemplar el ventall de colors que els auró negre japonès de fulla caduca brinden als aspectadors. Uns quants amics de la comunitat espanyola de Tokyo em van plantejar fer una petita excursió d'un dia per a poder-ho experimentar.

No cal dir que m'hi vaig apuntar encantat :)

Vam anar fins a Okutama (奥多摩) a uns 90 minuts des de Shinjuku a l'oest de Tokyo.


Mostra un mapa més gran

Per allà hi havia un pantà, dels més famosos a prop de la capital, amb un camí al seu voltant que permetia entrar en contacte amb la naturalesa al pur estil més contemplatiu.


D'esquerra a dreta: Laura, Anna, Ramón, jo mateix, Belén i Ikuko



Vista de la serralada i el pantà



Pont per caminar per damunt l'aigua



El camí entapissat de fulles



Els colors de la tardor a Japó

Va ser un plaer desconnectar de la gran urbe per unes hores ens va fer un dia esplèndid i va valer molt la pena el viatge per respirar aire pur i disfrutar del silenci, els sons de les fulles ballant al vent, les olors del bosc, els colors de la tardor...

Comptador de visites

Amb la teva visita, ja en són .

Gràcies per deixar-te veure per aquí! ありがとございます!