Articles recents

dissabte, 28 de novembre del 2009

カラオケ! (karaoke!)

Havia de caure un dia o altre, ja s'estava resistint molt el tema... Per fi la primera sessió de Karaoke a la seva ciutat per excel·lència!
La veritat va ser una mica rampell, després d'una tarda d'estudi en un cafè de Shimokitazawa i un sopar, a la Mizuki li venia molt de gust desfogar-se una mica tot cantant, així que vam estar una horeta desafiant el micròfon i la pluja ;)

Ho tenen molt ben muntat (no m'esperava menys...) hi ha diverses empreses (cadenes de karaokes) que tenen establiments dispersats per tot Tokyo i inclús et pots fer soci i obtenir descomptes. El sistema es basa en insonoritzar habitacions de diferents mides per poder-hi albergar diferents quantitats de potencials cantants, és a dir, tenen sales privades per a cada grup que pots llogar per la quantitat de temps desitjada. Està molt bé perquè ningú no et molesta i pots fer el freaky tant com vulguis que només et veuen i senten els de la sala.

A dins, una tele, un aparell de reproducció, dos micròfons sense fils, un joc de llums de colors i un comandament a distància per buscar i triar les cançons que vulguis cantar (destrossar en el meu cas), és a dir, tot l'equipament necessari per sentir-se una super estrella del Jpop !
Equipament bàsic




El comandament selector

 

Un servidor deixant-se la veu amb la Mizuki



L'Anna i la Mizuki cantant Cha la head cha la
(llum, foc, destrucció per als catalans)

El repertori de cançons disponibles és molt extens i multi-color, això sí bàsicament en anglès i japonès. A més, hi ha cançons de tots els temps i força actualitzades com Celebration de Madonna o Poker face de Gaga.

Intensive seminar i cel·lebració

El passat dissabte 7 de Novembre, els membres del laboratori Iijima vam participar en un seminari intensiu (des de les 10h del matí fins les 18h de la tarda, amb 30 min per dinar) consistent en la presentació-resum del llibre "what is this thing called science?".

Des de l'inici del semestre ja se'ns va informar de l'aconteixament i de l'obligació de cadascú de llegir i presentar als demés un capítol del llibre.

La idea no està malament, però el fet d'haver d'aguantar presentacions (deixe-m'ho en) no gaire divertides, durant unes 7 hores es pot convertir en una verdadera tortura.
Potser el llibre tampoc va ajudar gaire, va de la visió històrica de la controversia filosofia-ciència però no des d'un punt de vista reflexiu sino purament objectiu i descriptiu. L'autor no intenta fer-nos pensar sino més aviat fer-nos empollar un munt de dates i noms que traduits en presentacions power-point d'estudiants japonesos parlant en (el seu) anglès no són gaire recomenables...

Tot i això vaig respectar el seu esforç per intentar-ho i per fer-ho el millor que sabien, tot i que per la majoria era només un tràmit que més o menys elegantment havien de passar.

Al final de totes les presentacions es va votar la que més havia agradat perquè al Professor Iijima li havien sobrat uns bolígrafs de les jornades sobre Finlandia de la setmana anterior i els volia sortejar com a premi. El resultat, les 5 millors presentacions van resultar ser les dels 5 alumnes estrangers.

Després de passar el dia a l'aula vam anar tots plegats a sopar en un restaurant on s'havia reservat taula prèviament.

Allà, el plat principal era com un estofat de carn de porc que t'havies de cuinar al teu gust amb uns fogonets a gas que teníem distribuits per la taula. Era prou bò.


 
El caldo que va sobrar el van aprofitar per cuinar una mica d'arròs (com no...) amb ou (a l'estil remenats). La gràcia era que aquell arròs tenia el gust adquirit de la carn i les verdures que prèviament s'havia cuinat allí.

No sé si ho podeu apreciar a la fotografia del grup però la taula està sobre la típica tarima i per tant no teniem cadires, calia seure com un japonès tradicional i a mi em va matar les cames i l'esquena...
A més del menjar, van servir sake canlent (que ja n'és època).


Foto a la japonesa amb el Kumon Takuya

Top 5 songs in Japan

Gràcies a la web music ocean he aconseguit incorporar un ranking setmanal de les 5 cançons més escoltades a Japó. Només cal que clickeu els links que trobareu a la secció i a la pàgina que se us obra buscar el botó per a escoltar i podreu "tastar" la cançó sel·leccionada durant uns 30 segons. Millor això que res ;)


Botó per a escoltar la cançó

dijous, 26 de novembre del 2009

Arcades de Shibuya

L'altre dia passejant per Shibuya abans de sopar, vaig passar per un carreró on hi havia un arcade dels guais, no res de Pachinko's i coses rares difícils d'entendre... simplement màquines recreatives! Era petitet (només tenia tres plantes) però en vaig tenir prou per fer-me una idea de com es flipen en aquests temes...

-Màquines de "el gancho... se mueve..." (cal haver vist Toy Story) amb tot el que puguis imaginar a dins, ninots d'acció, menjar, tickets de descompte per a supers, mòbils, videoconsoles...

-Puri-kura per donar i vendre... són les cabines on les adolescents es fan fotos en posicions més o menys gracioses i després les retoquen, decoren i enganxen a llibretes, carpetes i mòbils...

-Assaigs de percussió, guitar-hero, la maquina de ballar (que no sé com es diu...) i un munt de lluita (Tekken principalment)

Les fotos no són gran cosa perque no se'n poden fer a la sala, no sigui que es publiquin i algun jefe vegi algun empleat seu jugant a les maquinetes... Cal dir que la mitjana d'edat era prou elevada, uns trenta. Així que les feia d'amagat i em van cridar l'atenció molt educadament... dos cops -.-'


"Él decide quien se queda y quien se va..."





Cabines de realitat virtual, simulador d'una mena d'helicòpter de combat, impressionant el soroll i el realisme a l'interior... Es pot jugar en mode battle els uns contra els altres o en col·laboratiu contra la màquina.



Mític... The House of the Death però versió 4 (que vells que ens fem...)!!
(directament amb metralladores perquè amb pistoletes semiautomàtiques no dones l'abast...)

 
Versió clàssica del The House of the Death una mica freaky... per matar el zombie que t'ataca no tens pistola, sinó teclat i cal teclejar correctament el kanji que el no-mort t'ensenya... És com un concurs d'spelling americà a la japonesa. Si falles en l'ortografia es com si fallessis el tret.

No vaig poder fer foto d'una flipada de màquina de joc de rol de cartes tipus Magic. El jugador arriba a la màquina amb les seves cartes físiques i pot enfrontar-se a la màquina o a un altre humà. Per interactuar, la màquina disposa d'una superfície de vidre que escaneja i reconeix les cartes que la persona hi llença i actua en conseqüència... unbelievable!


No podia faltar els MarioKart 2 versió recreativa!
Hi ha una web cam que et grava les cares que fas mentre jugues i els teus contricants la poden veure en l'animació del mapa de temps real...

A part de tot això també vaig veure un simulador de conducció real, és a dir, per practicar pel carnet de conduir, amb tots els detalls; amb els 3 pedals, el canvi, el cinturó, els retrovisors... aquesta última màquina no triomfava gaire, ningú volia jugar a treure's el carnet, però jo ho vaig trobar d'allò més útil!


dimecres, 25 de novembre del 2009

Piquenbauer!

Atenció al super regal que em va arribar des de Barcelona pel meu aniversari!! Mai havia tingut una samarreta del primer equip del Barça i la primera me l'he de posar a Tokyo! jejeje ironies del destí...



Moltes gràcies Dolors!!

A part dels partits de futbol, l'he portat alguns dies a la uni, la gent al menjador se'm queda mirant, però és molt útil com a ice-breaker! Els del laboratori deixen anar una exclamació quasi onomatopèica tot dient "FCBaruserona"! I em pregunten que qui és aquest "Piqué". Llavors és quan ve la meva mirada "I'm glad you asked" i els hi deixo anar un discurs quasi-interminable de colors, sentiment, pedrera, orgull... Es queden flipant pobrets... jejeje

diumenge, 22 de novembre del 2009

Botigues

Aquest article va dedicat a la meva mare que volia saber com són els diferents tipus de botigues i establiments que em puc trobar pels carrers de Meguro-ku mentre vaig de la universitat a la residència i viceversa.

La veritat és que no hi ha una gran gran diferència amb els que et puguis trobar a Barcelona o qualsevol altra ciutat europea, salvant les distancies dels rètols i els preus. Cal tenir en compte que no són les botigues del centre de la ciutat sinó més aviat de barri.

Potser hi ha dues coses que si sobten:
1- en botigues de roba, supermercats, botigues de mòbils, d'electrodomèstics..., no hi ha alarmes, ni arcs de seguretat, ni check's, ni detectors, simplement la porta i a vegades ni això. Em faig creus com ens hem acostumat a tenir aquests objectes de seguretat en el paissatge comercial de les botigues... Aquí no ho necessiten, simplement si t'enganxen robant et cau tot el pes de la llei, quan el sistema judicial funciona, no calen accions preventives...
2- hi ha un munt d'empleats per a tot... a vegades quasi no hi caben a la mateixa botiga, es nota també molt en bars i restaurants, llocs on a Barcelona tindrien un cambrer que aniria de vòlit, aquí en tenen cinc! I si cal, una persona només cobrant, i si cal una persona només obrint la porta... és flipant... i així no sorprèn el nivell tant baix d'atur que reflexen les estadístiques...


Carnisseria



Verdures



Fruiteria



Forn/Boulangerie



Drogueria



Supermercat



 Floristeria



Pastisseria (industrial)



Roba



Sabateria



Perruqueria



Tintoreria



Cabina de policia (molt interesant la distribució deslocalitzada de petites cabines de policia a part de les grans comisseries, et trobes una koban cada dos per tres!)



Correus (a totes les post office s'hi pot treure diners d'un caixer JP, molt útil)



Llibreria



Veterinari



Electrodomèstics



Benzinera

dimarts, 3 de novembre del 2009

日本のラジオ - Radio japonesa

He indorporat un link a la radio "Japan-A-Radio" és força mogudeta i els locutors parlen en anglès però les cançons són en japonès ;)
Això sí, cal tenir instal·lat iTunes per poder-ho sentir.
A disfrutar-la!

dilluns, 2 de novembre del 2009

Trajecte en bicicleta de K-O

"Lo prometido es deuda" diuen alguns, aquí teniu l'enllaç al trajecte d'anada a la universitat i també l'he penjat a la secció de vídeos del blog. Crec que en aquest s'aprecia més el paissatge. Us recomano que els mireu "embedded" perque en gran perden molt... pobreta càmera ja prou que fa... Per cert, no em tingueu en compte el raig blanc nuclear del Sol que es veu de tant en tant... sorry!
Igual que l'altre, aquest vídeo pot ser un rollàs però hi veureu els carrers, els cotxes, la gent, etc... quasi és un documental divulgatiu.

Aprèn 日本語 cortesia d'Irene Marín


Estreno una nova secció del blog! Com que segur que us esteu morint de ganes d'aprendre quatre paraules de japonès i com que sé que us encanta com sona o si més no, teniu curiositat per veure quina pinta tenen alguns kanjis, ja podeu disfrutar de set documents pdf que faran les delícies de les vostres fantasies (lingüístiques eh) nipones. Els documents són fruit del treball i l'esforç de l'Irene Marín (a qui agraeixo profundament la seva col·laboració), amb qui vaig tenir el plaer de compartir un curs exprés de japonès de supervivència el juliol passat.
Trobareu els links als pdf a la columna de la dreta.
A disfrutar-ho i anims! がんばって!

diumenge, 1 de novembre del 2009

Torrades a l'estil de l'àvia

Un dels resultats inesperats del seminari francés (i el respectiu sopar) de divendres passat és que he aconseguit mitja barra de pa que va sobrar, pa! És com "or" aquí...
Total que m'he permès el luxe d'un esmorzar i un berenar diferent. En aquest punt és on entra un dels grans descobriments que vaig fer l'altre dia al supermercat... NUTELLA!!



No he pogut evitar recordar els esmorzars estiuencs a casa l'àvia...
Estava boníssim!


Esmorzar d'avui



I per berenar..!!

Trajecte en bicicleta O-K

Aprofitant que avui amortitzo completament el valor de compra de la bicicleta de segona mà, us adjunto un video que podreu trobar aquí (i a l'apartat de vídeos del blog) de la grabació al més pur estil "blair witch project". del trajecte que faig cada vespre entre la universitat a Ookayama i la residpència a Komaba Bàsicament és un experiment cinematogràfic en primera persona. No sigueu molt exigents en la qualitat, en la llum ni en els moviments sobtats, penseu que és una càmera de fer fotos de 4MP lligada a la cistella d'una bicicleta de ciutat!!
Si més no espero que en pogueu treure una mica la sensació d'anar pels carrers de Tokyo quan és fosc.
(espero poder penjar pròximament el viatge a l'inversa al matí!)


Comptador de visites

Amb la teva visita, ja en són .

Gràcies per deixar-te veure per aquí! ありがとございます!