El passat dissabte 7 de Novembre, els membres del laboratori Iijima vam participar en un seminari intensiu (des de les 10h del matí fins les 18h de la tarda, amb 30 min per dinar) consistent en la presentació-resum del llibre "what is this thing called science?".
Des de l'inici del semestre ja se'ns va informar de l'aconteixament i de l'obligació de cadascú de llegir i presentar als demés un capítol del llibre.
La idea no està malament, però el fet d'haver d'aguantar presentacions (deixe-m'ho en) no gaire divertides, durant unes 7 hores es pot convertir en una verdadera tortura.
Potser el llibre tampoc va ajudar gaire, va de la visió històrica de la controversia filosofia-ciència però no des d'un punt de vista reflexiu sino purament objectiu i descriptiu. L'autor no intenta fer-nos pensar sino més aviat fer-nos empollar un munt de dates i noms que traduits en presentacions power-point d'estudiants japonesos parlant en (el seu) anglès no són gaire recomenables...
Tot i això vaig respectar el seu esforç per intentar-ho i per fer-ho el millor que sabien, tot i que per la majoria era només un tràmit que més o menys elegantment havien de passar.
Al final de totes les presentacions es va votar la que més havia agradat perquè al Professor Iijima li havien sobrat uns bolígrafs de les jornades sobre Finlandia de la setmana anterior i els volia sortejar com a premi. El resultat, les 5 millors presentacions van resultar ser les dels 5 alumnes estrangers.
Després de passar el dia a l'aula vam anar tots plegats a sopar en un restaurant on s'havia reservat taula prèviament.
Allà, el plat principal era com un estofat de carn de porc que t'havies de cuinar al teu gust amb uns fogonets a gas que teníem distribuits per la taula. Era prou bò.
El caldo que va sobrar el van aprofitar per cuinar una mica d'arròs (com no...) amb ou (a l'estil remenats). La gràcia era que aquell arròs tenia el gust adquirit de la carn i les verdures que prèviament s'havia cuinat allí.
No sé si ho podeu apreciar a la fotografia del grup però la taula està sobre la típica tarima i per tant no teniem cadires, calia seure com un japonès tradicional i a mi em va matar les cames i l'esquena...
A més del menjar, van servir sake canlent (que ja n'és època).
Foto a la japonesa amb el Kumon Takuya
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada