Truita de patates

Aquí us presento la primera truita de patates al Japó! (bé la meitat, perqué l'altra meitat no m'hi cabia al plat!!)

 
Ingredients: 3 patates, 1 ceba, 8 ous.

Són uns ous molt petits i les patates molt dolces, però per ser e segon intent, no està mal, no? (en el primer intent em vaig fer curt d'ous...-de gallina eh-)

He d'agafar les mides de les unitats físiques del país, tot sigui pel proper sopar català a la universitat!!

Per cert, ha quedat molt bona! ja n'he menjat un quart!

Bombetes sàvies...

A la planta 2 del meu edifici de la universitat, just al costat de la porta dels ascensors m'he trobat aquest bonic rètol. 

Me'l vaig fer traduir pel meu amic Kumon Takuya, però més o menys s'entén pel context!

El que aquestes simpàtiques bombetes ens intenten dir és que està estudiat que gastes 1kcal cada 30 passes en pla però que es redueixen fins al 7 o 8 si les fas escales amunt. Així ajudes a mantenir la línia mentre cuides el planeta! Tothom en surt guanyant ;)

Tasses de te

Últimament he anat força a dinar a la cantina de l'universitat. La veritat és que el menjar és prou bo i econòmic. Hi ha tres zones diferenciades; una de menjar per emportar, on una amable senyora t'ofereix el menú en tapes de plàstic (no gaire environfriendly); una on els mateixos cuiners et posen a doll allò que demanis mentre passes per davant el seu mostrador amb una safata; i una zona de sopes de ramen i altres plats de l'estil (entre els quals hi ha espaguetis!) que pots demanar a traqvés de la típica màquina de comandes als restaurants petits de la ciutat. El cas és que a part de la diversitat gastronòmica, un cop t'asseus a taula, pots beure tota l'aigua que vulguis i tot el te verd que vulguis (a disposar a través d'unes màquines tipus cola i fanta dels cinemas). Segur que tots sabeu segur que principalment no s'utilitzen coberts per menjar, sinó els Hashi, doncs a més tampoc s'utilitzen gots per beure, sinó tasses. Són més aviat petits vols sense nansa, fets d'una ceràmica molt fina.

 Fotografies dedicades a la meva germana Núria, ella ja sap per què ;)

French Seminar

Al meu sensei Iijima, li agrada dir que: "el meu principal hobbie és acceptar estudiants internacionals d'intercanvi per a treballar al laboratori".

Tant és així que a més en potencia la convivència. Un exemple d'això és la campanya depropaganda a favor dels països d'origen dels estudiants estrangers. Hi ha planificat un mes per a cada nacionalitat del país que toqui. Això simplement implica que l'últim divendres del mes es reuneixen tots, els japonesos preparen una petita introducció sobre un tema que els hi cridi l'atenció en referència al país en qüestió i després es fa un sopar tamb menjar i beguda típica del lloc.

 

Bàsicament és una altra excusa per a fer una festa i reunir-nos tots. Octubre ha estat el mes francès i novembre serà el català. El cas és que he de preparar plats típics de la nostra cuina per a unes 30 persones amb ingredients que pugui trobar a Tokyo... Algun suggeriment?

 

Dos dels cuiners francesos: Anne i Thomas

 

 Iijima sensei parla amb el Yann (l'altre francés) i la Tang

Yutenji Temple

De camí des de l'ajuntament de naka-meguro (un tema burocràtic, per variar...) cap a Ookayama vaig passar per l'avinguda Komazawa dori (per primer cop) i em vaig trobar aquest regal per la vista, a dins, infants i mares aprofitaven el Sol per dinar tot jugant, jo mentrestant vaig fer un petit reportatge fotogràfic. És un lloc encantador... (surt marcat com a temple peròa mi em recorda més a un parc)

 

Com sempre, herba i pedra es conjunten en una harmonia deliciosa

 

Una senyora m'atura mentre faig fotos, massanya-la aquesta edificació mentre em diu en japonès que hi puc trobar buda. M'hi fixo millor, la porta no està tancada del tot! Una suau flaire a encens sortia de la petita obertura m'hi vaig apropar i s'hi podia veure una petita sala de meditació-oració.

 

Sembla un altar amb tot de llocs per a seure i llegir. Al centre, la figura aureolada d'un Buda daurat.

 

Un pou al mig del parc-temple

Detall del sostre de l'estructura del pou

 

 Emprentes de Buda amb la representació del dharmachakra que ens recorda els 8 camins per a assolir la quarta i darrera noble veritat de la vida budista.

 

Entrada a un altra edificació del parc-temple

Un altre racó de natura

Edificació central del parc-temple, a mode d'arc de triomf custodiat per dos guerres a costat i costat amb cares no gaire amistoses.

 

Per cert, ja us vaig comentar que la bicicleta és un mitjà de transport força utilitzat aquí, oi? No només això, sino que les mares hi carreguen quasi la casa sensera a sobre!

 

Bicicletes de les mares que feien pic-nic al parc-temple.

 

Miss Titech

El cap de setmana del 24 i 25 d'octubre va ser la festa major de la Universitat. Dissortadament, va ploure força, cosa que va provocar que les activitats outdoor quedéssin una mica aigualides, la gran estrella però, es feia dins el gimnàs a resguard de la pluja i el vent. La veritat és que s'ho prenen molt seriosament, jo vaig arribar una mica tard i per sorpresa meva em vaig trobar un super muntatge digne de programa de televisió.

 

La zona adaptada pel públic plena a vessar, tothom assegut a terra esperant veure quines moneries farien les aspirant a miss. Entre el públic més d'un grup d'estudiants autòctons una mica passat d'alcohol que de tant en tant cridava coses no gaire fines a les concursants.

Vaig presenciar dues proves, en la primera, havien de realitzar un dibuix que representés el seu lloc de naixament sobre unes pissarres de paper; la segona prova consistia a presentar el talent de cadascuna: hi va haver piano, guitarra, patinatge sobre rodes i percusió japonesa.

El meu acompanyant Mexicà esperava una desfilada en bikini o vestit de nit o alguna cosa semblant al que es veu a les pel·licules de miss Amèrica o això. Però aquí, la imatge més sexy d'una noia és tenir-la preparada per la boda!!  -.-'

Corrien rumors que es decidiria la guanyadora amb un sistema sufisticat d'aplaudimetre o alguna cosa semblant. Res més enllà de la realitat pressupostària del moment, i res millor que uns paperets amb el nom i la silueta colorida de cadascuna d'elles. Hi havia assistents que van passar per entre el públic per a que agaféssim un paper d'entre les sis noies, el de la que més ens agradés.

 

 (Sí, el tio es va quedar flipant que li fes una foto al modern sistema de votació...)

Aquest sistema no el veig gaire fiable fora del Japó, aquí tothom actua honestament i només n'agafava un, tal i com li tocava. Us imagineu com seria a barcelona? quanta gent n'arrencaria 5 d'una sola estirada?? 

 

Només va faltar felicitar la campiona, (la número 6) entrega de premis, ram, corona i unes llagrimetes... jejeje

El més impressionant per mi va ser el desplagament que tenien muntat: dos presentadors, fins a deu assistents, tres tècnics de so, l'escenari, un camerino adjunt a l'escenari i una pàgina web només dedicada a això!

Titech 3rd Round

Pregunta: Perquè les coses s'han de fer fàcils si es poden complicar una mica? Un exemple molt proper: La meva universitat té set noms diferents (sí, sí, 7 maneres diferents d'escriure el mateix concepte) que et pots trobar escrits en rètols, diaris, revistes, llibres o pàgines web i això et fa mantenir els ulls ben oberts i la ment ben desperta :)

De seguida veureu, però, que té la seva lògica.

El nom complert en anglès és "Tokyo Institute of Technology"[1], la traducció directa del qual és "東京 工業 大学"[2] que s'ha de pronunciar "Tōkyō Kōgyō Daigaku"[3]; fins aquí tot va bé. Aquí és on entra la ment creativa nipona... Com que el nom en anglès els semblava una mica llarg, el van escurçar tot agafant "Tokyo" i "Tech" com a termes importants creant "Tokyotech"[4], força més curt, no? doncs ells no en van tenir prou i hi van fomentar una versió més reduïda "Titech"[5] que agafa la T de Tokyo, la I de Institute i Tech de Technology, obviament... Però no acaba aquí, com que els pro-nom-japonès no volien ser menys, també van escurçar la seva parrafada tot agafant el primer kanji de cada paraula del nom originari japonès, quedant "東工大"[6] que s'ha de pronunciar "Tōkōdai"[7].

Què? Ara ja està tot molt més clar, no? jejeje, encara que no us ho creieu, t'hi acabes acostumant.

En fi, prou de parauletes, com que m'hi passo moltes hores al cap del dia, no volia que el blog estigués orfe d'una representació del meu lloc de treball, així doncs, aquí teniu el lloc on es creen les idees!

Quasi no s'aprecia, el meu lloc és a l'esquerra de tot, allà on hi ha una calaixera gris i un foli penjat en horitzontal.

Hi ha un portàtil per barba, molts cables, molts llibres i moltes pissarres blanques de retolador, a part d'un sabater (t'has de posar sabatilles quan arribes), una màquina de fer arròs i dos sofàs per quan alguns es queden a passar-hi la nit treballant (o no?).

La veritat és que ho tenen bastant més desordenat del que m'esperava del producte del sistema educatiu japonès, però bé, s'hi pot conviure. Al principi tothom callat, ningú no gosava fer ni el més petit soroll, poc a poc s'ha anat creant més rollo i més relacions i la veritat és que jo treballo millor en una sala on la gent pot parlar respectuosament, que no pas en el silenci més absolut...

Per cert un tema que m'ha agradat i m'ha cridat l'atenció, al costat de cada porta d'una oficina d'un professor hi ha un espai amb uns cartells.

A més del nom, cognoms, departament, assignatures que realitza i luna mica de loc per a posar-hi un missatge particular en un din-a4; hi ha una tira metàl·lica on es troben representats 7 símbols corresponents a 7 estats del professor i una peça transparent de plàstic que hi llisca per damunt per apuntar amb la seva fletxa sobre un d'aquests símbols. M'explico; si hi ha assenyalat el primer símbol, el professor és al despatx i està disponible per atendre consultes, si és el segon símbol el que està assenyalat és que el professor és al despatx però està ocupat, hi ha un altre per la situació que el professor està fent classe, un altre per si està en una reunió, o no és al despatx però tornarà o ha marxat cap a casa.... Personalment ho trobo super útil, només els hi falta incorporar un detector gps per tenir triangulada la seva posició 24 h...

Bazaar!

Aprofitant la nova fornada d'estudiants a Komaba que han arribat durant setembre-octubre per a assistir al semestre d'hivern a les universitats, la residència facilitava una plataforma d'incentiu a l'intercanvi comercial. Petits botiguers de la zona i particulars exposaven i oferien les seves gangues a preus irrisoris (més barat que a la botiga de 99 iens!!) això si, tot de segona mà.

Així doncs, la mateixa sala, on tot just feia 48h s'havia ofert la festa de benvinguda, s'havia convertit en un mercadillo de poble a l'estil mercat persa. Hi podies trobar des d'aixovar domèstic, roba, electrodomèstics fins i tot joguines o objectes de broma.

 

Enmig del bullici, personalment vaig comprar un parell de tupperware's, que sempre van bé ;)

Welcome party!

Divendres passat dia 16 va ser la molt anunciada Wellcome Party a la residència de Komaba. Si no hi vau asistir, tranquils, no us vau perdre gaire cosa apassionant.

Es veu que en fan dues cada any, una per semestre. Per la gent nova, la part més interessant és la presentació de les diferents associacions i clubs que realitzen activitats a la residència, karate, taekwondo, futbol... per la gent que ja porta uns mesos aquí, és l'oportunitat de conèixer gent nova (carne fresca, ja m'enteneu...) i ampliar el seu cercle d'amistats.

Un parell de coses a comentar:

Ens van servir un sopar drets de càtering consistent en sushi, tempura, arros, tofu fregit i curri... l'aspecte de tot el menjar no feia justicia al seu sabor, era molt pitjor del que aparentava... jejeje

Els més espavilats es van inflar a cervesa gratuïta i els rookies vam haver d'espavilar-nos amb els refrescos; per cert, he trobat taronjada, cola i aigua de la marca Kirin i una col·laboració amb Danone!

Els RA's (Resident Assistants) ens van deleitar amb un ball tradicional japonès, no us perdeu el video i ja veureu com es van partint mentre fan la performance. Per cert, aquests RA's són nois japonesos als que pots consultar qualsevol cosa en què tinguis dubtes de la vida a japó en general però particularment a la residència. Tenen penjat a les seves portes de l'habitació un rètol i a més són els encarregats de promocionar i liderar les activitats lúdico-esportives. Es caracteritzen per ser dels japonesos més oberts que he conegut i dels que millor es defenen en anglès.

Finalment només comentar que cap al final de la festa (inversemblantment acabava a les 20:15...) vaig topar amb un grup d'estudiants antics a la residència, molt simpàtics amb els que de seguida va sorgir una conversa sobre conflictes geopolítics (ja sabeu, coses senzilletes...), són el Gabriel (Argentina), la María (Colombia), Dimitris i Aquileas (Greece).

L'autobús

He parlat força llarga i extensament dels metros i trens de la ciutat i fins el moment no ho havia fet dels busos pel lògic fet de no haver-ne pujat a cap.

Durant la visita a Shinagawa en vaig pujar a un que em portava des de l'estació de metro fins a la mateixa porta de l'oficina d'immigració.

Val a dir que no hi ha gaire a comentar, són prou "normals". Un conductor, seients, passatgers, barres per agafar-se, botons per demanar la parada tot pitjant-los....

L'única cosa que em va cridar l'atenció és que el conductor a cada semàfor vermell que ens trobàvem, apagava el motor i quan es posava verd, l'engegava de nou. Suposo que tindran estudiat un estalvi d'algun tipus realitzant aquesta pràctica i més considerant que les esperes en encreuaments amb semàfors, són extremadament dilatades...

Shinagawa

De nou, un tràmit burocràtic m'obligava a desplaçar per la ciutat i em brindava la possibilitat de conèixer, encara que sigui superficialment, un nou barri de la metropolis.

En aquest cas, el permís de re-entrada al país s'havia de tramitar a l'oficina d'immigració que es troba a prop del centre econòmic de la Tokyo, només en vaig veure una part, Shinagawa, però tot i així en vaig quedar meravellat.

Estructures enormes de vidre i acer s'alçaven a costat i costat i costat del camí, semblen talment bolets enormes sorgits als voltants de l'estació de tren, que funciona a mode de centre neuràlgic de la zona.

Una mica allunyat del nucli actiu on americanes i maletins dominàven el paissatge hi havia un pont que comunicava amb el que crec que és una illa on es troba el port i l'oficina en qüestió.

Un edifici enorme en forma d'ala d'avió i al fons un mini golden-gate.

Per cert, l'estació de tren no es quedava enrera arquitectònicament parlant.

Ja us he explicat alguna vegada que Tokyo és una ciutat construida a diferents nivells, potser aquestes imatges us ajuden a entendre el que vull dir.

 

Tornaré a aquest lloc amb més temps i inspeccionaré molt més la zona, de moment em quedo amb el record quixotesc de molins gegants en plena acció.

Shinjuku

Molt breument m'he acostat a Shinjuku (hi he de tornar amb més temps...), tirant cap al Nord des de Shibuya la següent parada de metro important. Realment l'estació com a tal és enorme. Hi ha unes 20 andanes i hi conflueixen fins a 7 línies que jo hagi pogut comptar...

Un cop he arribat a l'exterior, cosa que m'ha costat uns 15 minuts des que he baixat del metro, gratacels, grans avingudes, llums i gent, sobretot molta gent pels carrers.

 

 

 

Al fons, l'edifici NTT Docomo Yoyogi.

Curiositat:  A Tokyo està plegat de gent que crida al carrer per cridar l'atenció i que vagis a la seva botiga o restaurant (almenys això em penso que diuen...), també hi ha homes anunci, tot disfressats i amb grans cartell i fletxes que tenen la mateixa intenció. 

El que més m'ha cridat l'atenció és el seu sistema de repartiment aleatori de panflets i tríptics, ja m'enteneu, gent enmig del carrer que et dóna un paper anunciant algún negoci o organització. El fet és que aquí, la propaganda està super bé, embolicada en una bossa de plàstic, te la donen amb guants blancs per higiene i a més et regalen sempre uns mocadors de celulosa.