Komabano Matsuri

Avui m'he despertat (no gaire d'hora) entre cants d'ocell, rajos de Sol i música folclòrica. Sí sí, música folclòrica... Encuriosit, després d'esmorzar, m'he dirigit cap a la font del que tenia pinta de música d'envelat de festa major de poble... Resulta que avui (no he sabut desxifrar si el tema serà periòdic o és merament puntual) hi havia muntada una fira popular al parc del costat de la residència.

Us podeu imaginar que, el que fa dos dies era un racó de meditació, inspiració, naturalesa i tranquilitat, s'havia convertit en un espai d'animació per a tota la familia on petits i grans corrien i jugaven tot disfrutant de la caloreta que ens brindava un matí meteorològicament esplèndid.

De nou, he tornat a ser l'únic habitant no occidental del lloc, cosa que m'ha sorprès per la proximitat de la residència... el cas és que m'hi he estat unes tres horetes tot intentant captar l'esperit del que semblava una data tan assenyalada.

Hi havia activitats i paradetes per a tots els gustos.

Taller d'art

Pràctica de baseball

Afiladors de ganivets

Pràctica de golf i diana

Taller de construcció d'estels

Concurs floral

Banda escolar (amb tots els pares amb les càmeres a punt per immortalitzar el moment)

Mini-tren

A més de pesca de la llagosta (veure apartat de vídeo del bloc).

I l'oferta gastronòmica no es quedava pas enrere...

Em sentia, com es diu normalment, com un pop en un garatge. No coneixia ningú, ni entenia cap rètol, ni sabia quina peça de música es tocava i ni molt menys pillava el que la senyora del megàfon insistia enèrgicament a comunicar...

Tota aquesta desconeixença m'havia fet entrar gana, així que el pop s'ha armat de coratge ,jo no volia ser més un pop, jo aspiro a més -m'he dit. (potser a ser un calamar...) i amb dues paraules en japonès i després d'haver observat durant 5 minuts els moviments de la gent quan ho feia, he demanat el que semblava un hot-dog punxat amb un pal. Tot anava bé, el senyor de la barbacoa havia entès que només en volia un (per començar... no sabia si m'agradaria...) i ja li havia pagat amb el preu just... i de sobte el tio es dirigeix a mi i em pregunta alguna cosa que obviament no he entès, però el que si sabia era que la resposta només podia ser, si o no, llavors en un moment d'inspiració divina he caigut en que m'estava preguntant per si volia ketxup i mostassa i jo amb un somriure (d'orgull per haver-ho comprès) a la cara li he dit que "si, per favor".

 

 No era ben bé un hot dog tradicional (si és que els hot dogs poden ser tradicionals...) tenia a més d'una carn suaument adobada, porcions de ceba i pebrot en el farciment. M'ha agradat i n'he demanat un altre :)

El gelat ha sigut molt més senzill, només havia de triar entre gran o petit, i els tres gustos: BANIRA, CHOKORETO o SUTOROBERI. Fàcil d'entendre no?

 

Al marxarm, he passat per devant d'una exposició de ninots a mig camí entre  unes falles de València una mica cutres i uns espanta-ocells més aviat elegants. M'han cridat l'atenció tres d'ells, segur que sabeu qui són...

Nota del dia 06.10.2009: Ja m'he enterat del que passava. Es celebrava l'esplendor/aflorament dels camps d'arròs, un mes abans de segar-los, i els ninots certament són espanta-ocells i se'n feia un concurs; misteri resòlt.