L'habitació

Abans de deixar les maletes a l'habitació, havia de passar per la recepció de la residència. Allí em van explicar algunes cosetes i em van emplaçar a una "orientation meeting" del proper dilluns, per a acabar de reunir tota la informació i tots els detalls. De moment em van ensenyar el sistema de pre-pagament de les despeses en subministrament d'electricitat i aigua: constra d'una mena de caixer automàtic situat al costat de la recepció on poses el número de la teva habitació i els diners i se't carrega el saldo disponible per a gastar.

Les tarifes tampoc no són molt abusives, 100 yens per cada 270 litres d'aigua o per cada 3kWh d'energia elèctrica gastats.

Amb la clau, i 1000 yens més de saldo de llum i aigua em vaig disposar a accedir a la meva habitació. A la porta principal d'entrada al meu edifici, un rètol prou clar (almenys la meitat inferior...)

 

En fi, ja veurem què tal... Edifici 1, segona planta porta 21. Sense ascensor...  (la recepcionista s'havia disculpat dues vegades per no tenir-ne...) l'últim esforç per pujar les maletes 20 esglaons més... (qué és això comparat amb els milers de km que havia fet fins ara?). Obro la porta i entro a l'habitació.

Per que us feu una idea: 15metres quadrats amb una distribució a la de l'habitació de Lappis de l'Òscar, passadís-rebedor, a l'esquerra lavabo petitó i habitació amb escriptori i llit correctes. El que més em va sorprendre és la quantitat de lloc per posar coses que tinc... Entre l'armari, l'escriptori, l'estanteria vertical per als llibres, l'estanteria horitzontal de sobre del llit i els calaixos de sota... tenia quasi més lloc que a la meva pròpia habitació.

Tot i que petites, suposo que us en feu una idea.

En fi, encara faltava molta feina per fer, i després d'haver anat al super i menjat alguna cosa, em vaig posar a eliminar tota la pols dels armaris i totes les formigues que invaïen el lavabo. Un cop redecorada i tenint-ho tot desempaquetat, l'habitació havia quedat així.

Molt millor, no creieu?

Per cert, l'habitació té mosquitera però no pas persiana... sort que jo m'adormo de totes maneres...