El viatge en autocar des de l'aeroport de Narita fins a Shibuya Excel Hotel

quest post forma part d'una etapa del viatge de Barcelona a Tokyo. No volia allergar-me més en el post anterior i així em puc esplaiar una mica en les impressions que vaig tenir durant més d'hora i mitja des de la finestra de l'autobús.

Meteorològicament, el dia no podia ser millor, un Sol brillant i una temperatura molt agradable. Durant els minuts d'espera em vaig adonar de l'extrema organització i planificació de l'empresa de busos. Uns minuts abans de l'arribada del bus, dos empleats preparaven les maletes correctament etiquetades i situades per ordre invers a la parada que havia de baixar el propietari. Plataforma lliscant dins el maleter i xarxa de seguretat. Tots els empleats amb els seus guants blancs.

Un cop al seient, em disposava a gaudir del viatge. Molts kilòmetres d'autopista, i un parell de polígons industrials després, arribem a una de les moltes rondes de Tokyo. Em criden l'atenció dues coses; els semàfors i el fet que el port de càrrega descàrrega de certs magatzems tingui dos pisos. Curiós, no sé si a Barcelona hi ha magatzems així, suposo que s'agilitza el procés d'alguna manera, perque per contra, els camions han d'incorporar una grua hidràulica descumunal.

Tret de les indicacions de l'aeroport, tot els altres rètols en japonès inclús els ceciu-el-pas i els escrits a la calçada. No entenc res!!

Passats un parell de túnels, es divisa l'skyline de la ciutat. Impressionant. Surten gratacels de tot arreu com si fossin bolets, hi ha una xarxa de carreteres i ponts teixint una ordenada teranyina de formigó que dirigeix i condiciona el dens trànsit d ela capital de forma diligent.

Tota la carretera està ballada per una reixa metàlica que impedeix als peatons/treballadors d'infrastructures caure i a mi fer fotografies en condicions. Fixeu-vos en l'estructura del pont en forma de paella gegant per a la incorporació a l'autopista de 5 carrils per banda...

Per cert, dues coses en comú amb Gran Bretanya: condueixen per l'esquerre i els conductors de bus van a tope adelantant camions i automòbils i un tema en comú amb Catalunya: hi ha peatges, en vam passar fins a tres, però tothom, tothom té sistema de pagament tipus teletac i hi ha un munt de càmeres vigilant.

Al seient de meu costat, una Japonesa s'adorm amb el cap endevant i no deixa anar el seu mòbil ultra-tunejat amb la ma dreta. Li cauen unes gotes de saliba a la falda i jo no puc amagar un somriure...

Sense adonar-me'n i al·lucinant amb tot el que veia hem arribat al destí, tinc un munt de coses per veure durant aquests 6 mesos...