El bici-tour

Dissabte a la tarda després d'haver dinat vam decidir fer un petit-gran bici-tour per la ciutat. Érem el Yann (França), el Xavier (França), la Lili (Suïssa) i jo. L'intenció era arribar fins la zona de Otemachi, on hi ha el palau imperial. Es va aconseguir, però no només vam gaudir del destí sinó també de les vistes que ens brindava el fet de travessar la ciutat per la superfície i no pas pel sub-sòl (en metro). No explicaré gaire, millor imatges que no pas lletra...

Vianants esperant per creuar a Hachiko cross.

Línies corbes i rectes barrejades

Universitat de les nacions unides?

Edifici emblemàtic del carrer Meiji-dori

Entrada al recinte del silenciós i calmat temple budista d'enmig de la sorollosa Shibuya

Font d'aigua per rentar/purificar les mans

 Entrada al cementiri del temple

 

Detall del cementiri i el temple

Entrada al temple

Campana d'anunci de la liturgia

 

La comitiva (Lili, Yann i Xavier)

 

Una de les rondes de Tokyo, hi ha tres pisos de calçada en ambdós sentits.

Tres vistes de l'skyline de la ciutat des dels jardins del palau imperial

 Detall de l'estany que envolta el palau imperial i el pont d'accés

Realment els voltants del palau són molt bonics, molta vegetació i una bona vista del centre econòmic de la ciutat. Hi ha molta gent que entrena a córrer tot donant voltes a aquest recinte.

Aquest es caracteritza per ser un dels sightseeing's més importants de Tokyo i és per això que sempre hi ha força turista. Prenent-nos per turistes, un senyor japonès molt adorable ens va encetar una conversa en un més que correcte anglès. La sorpresa va ser seva quan va descobrir que els dos francesos parlaven japonès (veure vídeo).

En  潔　西川さん　(Kiyoshi Nishikawa san) va xerrar més d'hora i mitja amb nosaltres, al final es va prestar a fer-se fotos i tot.

Curiositat: Durant el recorregut en bicicleta em vaig fixar que en certs semàfors t'indiquen el temps que falta perque es posi verd o perque es posi vermell. Prou útil.

Es tracta de la piramide invertida del costat. Funciona com un rellotge de sorra, quan no hi queda cap llum vermella és quan es posa verd.