Gran descobriment d'aquest restaurant molt a prop de la universitat on força setmanes hem anat el Rodrigo, el Yann i jo a sopar després d'un dur dijous de seminaris.
Es tracta d'un establiment d'okonomiyakis molt freaky amb les parets plenes de pósters de pel·licules antigues japoneses i les estanteries farcides de ninots d'acció dels principals super herois, monstres i robots de les séries anime més conegudes del país.
Prestatges a l'entrada del restaurant
Culinàriament no té molt secret, la base de l'okonomiyaki és una pasta feta de farina patata i aigua, a la que es pot afegir tot allò que es vulgui, el més típic és carn, o ou, o pop o formatge... tot dutxat amb la salsa agredolça, mayonesa i llàmines ultra fines de bonítol sec fumat (katsuobushi).
Okonomiyaki preparant-se i 3/4 d'un acabat
Un tema interessant és que normalment et pregunten si t'ho vols fer tu o vols que t'ho faci el cuiner, però enqualsevol cas, tens una planxa a la taula que com a mínim et manté el menjar calentet mentre te l'acabes. El principal desavantatge és el seu aspecte... pero és molt més bo del que sembla!
Bon profit!
Per cert, el restaurant petitó, té un sistema interessant per cridar els cambrers, cada taula té la seva carrau o instrument similar aper sacsejar/fer sonar i cridar l'atenció.
Per a cridar els cambrers
Un sopar de dijous
2 comentaris:
Jo vull intentar-ne fer un!!! -.- total... sembla que no hi ha molta diferència de com es cuinen els ous remenats! :D jajajaja
fa molt de soroll la carrau o què? :p
: *
jo vull la foto amb les ulleres i el barreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeet!!! (tio!! hi ha una companya a llengua d signes q ja ha vist la meva foto!! xDDDDD quina vergonyaaaaa)
Publica un comentari a l'entrada