Articles recents

dimecres, 10 de febrer del 2010

Ocha ceremony

Afortunadament, vaig poder presenciar en primeríssima persona una cerimonia del te (o-cha) a l'estil tradicional. Tot es remunta a una proposta que em va fer el meu amic Rodrigo. Un amic seu japonès d'un altre laboratori a la universitat s'avergonyia de no haver-ho vist mai i va organitzar una reduïda sessió demostrativa en la que vaig ser convidat.

La cerimònia és la manera més tradicional i honorable de rebre els convidats a casa teva. Hi ha cases que tenen una habitació només per a prendre el te (com es feia temps ençà)  i cal que aquesta habitació tingui una entrada directa des del jardí exterior de la casa.
La cerimònia começa a fora, on els convidats han de rentar-se les mans (com sempre primer l'esquerra i després la dreta) amb la caçoleta i la font típica. Un cop nèts (de mans i d'esperit) entren a la sala del te per una porta prou petita que els obliga a fer una reverència per passar-hi, tot curvant-se endevant.
Els convidats s'asseuen (en posició rigida seiza, i no pas relaxada) segons l'importancia i/o jerarquia, sent el lloc més proper a la finestra el més important i el més llunyà el menys. 
Tot té un significat, tot té un sentit i res es fa per casualitat.
Primer de tot un pastisset molt dolç que has de menjar amb habilitat mentre amb una mà l'aguantes i com a instrument tens una mena d'escuradents... és tant dolç per contrarrestar la forta amargor del te.

Ens anem passant el pastisset

Llavors l'amfitrió prepara el seu millor te, servit en les seves millors tasses amb una mena de  brotxa feta de bambú (茶筅 chasen).
 
 
Chasen

Per uns minuts, una atmosfera mística envolta el ritual, cada moviment és especial, cada gest és recreat i realitzat amb tota la passió i la contemplació.
L'amfitrió gira la tassa de te uns 45graus dues vegades abans d'oferir-la al convidat i aquest l'ha de tornar a girar dues vegades en sentit contrari per tornar a la posició inicial. Es veu el te poc a poc i un cop acabat, amb tot el temps del món cal observar la tassa i deleitar-se amb el seu disseny i colors...
Quan se li torna la tassa a l'amfitrió, se li fa una última reverència de gratitut.

 
Contemplació de la tassa

Moltes gràcies a la familia que ens va convidar a casa seva i al mestre de la cerimònia del te (que ha hagut d'estudiar 4 anys per a tenir el títol) per brindar-nos la possibilitat de participar en aquesta ancestral i il·luminadora pràctica.


 
Els particiapants a la sala del te (atenció al minitemple shinto i al biombo del darrera)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Comptador de visites

Amb la teva visita, ja en són .

Gràcies per deixar-te veure per aquí! ありがとございます!