I arribava el moment de despedir l'any 2009 a Tokyo (Déu meu, què lluny queda ja això...). No ho podíem haver celebrat millor. Es va organitzar una excursió a un Onsen (manantial d'aigües termals típic japonès) a les afores de Tokyo, i jo m'hi vaig apuntar. Vam llogar una furgoneta per a que els vuit participants hi cabéssim. I la va conduir un dels amics japonesos.
La primera parada va ser a un restaurant típic al poble anomenat Mishima. El menjar per excel·lència de la regió: Anguila a la planxa!
Les noies
Els nois
Unagi...
La veritat és que vaig tenir la sort de poder-me comunicar bé amb el sector masculí, perquè tots parlen anglès donat que treballen a una famosa empresa de consultoria americana. Es van mostrar força simpàtics, crec que volien impressionar les noies...
Després d'un llarg viatge en furgoneta i una petita súplica al recepcionista de l'onsen perquè ens deixés entrar 20 minuts després del límit d'acceptació de clients, ens disposàvem a tastar les aigües termals de la zona.
Aquest onsen en particular és especial, normalment les zones de bany estan separades homes i dones i la gent s'hi banya despullada, però com que coincidia a ser un espai natural públic, no hi havia cap altre remei que unificar les zones de bany i fer posar el banyador als assistents.
El ritual és força marcat, et despulles al vestuari, passes a la zona de neteja (aquesta si separada per sexes), t'asseus nu al tamboret i et rentes a consciència amb una tovallola humida, llavors et poses el banyador i surts a l'intemperi (un fred...) tot mullat i busques l'ambient amb el sortidor que t'agradi més.
El vestuari
Rentadors
Com és tradició, els nois vam anar força més ràpid que les noies i vam sortir com esperitats tot cridant (sort que no hi havia ningú més) del fred que sentíem. Vam entrar a la primera cova que vam trobar i s'hi van ficar sense ni piolar, jo no vaig poder fer-ho tant de cop, l'aigua bullia!! i el xoc tèrmic experimentat era tant brutal que podia sentir com se m'inflaven els peus a mesura que anava entrant poc a poc al toll.
En veure que les noies encara no venien i que passaven els minuts i cada vegada tenien menys temps per i impressionar-les, els meus companys japonesos es van precipitar a cercar-les, tot deixant-me sol amb els meus pensaments.
Així doncs, en la negra nit, envoltat de natura, amb només el so de la cascada de fons, remullat en aigua termal... vaig experimentar una sensació de pau i lleugeresa per mi inèdites.
La vista
Paradoxalment, les noies van arribar uns minuts més tard sense els nois (havien anat per un altre camí i s'havien creuat en algun moment sense adonar-se), va ser graciós. Els nois no van tardar gaire a tornar i demanar explicacions de com havien arribat allí sense ser vistes. Molt graciós.
El bany
Realment va ser una experiència increïblement gratificant, una de les millors al japó fins al moment. Vam tornar a la capital renovats de cos i esperit, com diria el meu sensei: altament recomanable!!Si voleu veure el lloc de forma més professional, visiteu la web.
http://www.amagisou.jp/index.php
2 comentaris:
Quins records! Només un petit detall: l'anguila en japonès es diu Unagi (鰻)i el que nosaltres vam menjar era el Una-don (combinació de paraules d'Unagi + donburi = Plat d'Unagi) típic de la prefectura de Shizuoka ;)
gran!! ja està canviat ;) merci!!
Publica un comentari a l'entrada